Dijous passat 7 de novembre, FIATC Residències va celebrar per segona vegada el Debat Col·loqui anual centrat en “Les emocions al final de la vida: saber acompanyar” organitzat a l’Auditori FIATC i dirigit, principalment, a professionals interns i col·laboradors externs.

L’acte va iniciar amb la benvinguda per part de Joaquim Rigau, director general de FIATC Residències, junto la presentació del Comitè d’Innovació Assistencial liderat per Dr. Antoni Salvà, comitè que va impulsar l’organització d’aquest acte, i la introducció de l’Espai de Reflexió Ètica per Diana Bartolomé, responsable de capital humà del grup, instituït durant aquest últim any.

Tots ells van posar en valor la figura de tots els professionals dels centres fonamentals per al bon funcionament d’aquests. La seva participació en grups de treball com l’Espai de Reflexió Ètica i opinió en diversos aspectes és imprescindible.

Ponents d’alt nivell
Els assistents van gaudir del coneixement i experiència de tres ponents d’alt nivell. D’una banda, Dra. Begoña Román, presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i membre del Comitè d’Ètica de FIATC Residències, va moderar tot el debat.

D’altra banda, Dr. Marc Antoni Broggi, cirurgià, president del Comitè de Bioètica de Catalunya i membre numerari de la Reial Acadèmia de Medicina, i la Sra. Concepció Poch, llicenciada en Filosofia i Lletres i autora de llibres com La mort mai falla. Un dolorós descobriment, van debatre sobre el tema principal: com acompanyar durant l’última etapa de la vida sigui en l’edat que sigui.

Millor capacitar que sensibilitzar
Dra. Román obre el debat amb una reflexió determinant que va acompanyar el transcurs de l’acte, i és que per a saber acompanyar emocionalment no és suficient amb sensibilitzar sinó una vegada ja hem sensibilitzat, necessitem capacitar a les persones perquè puguin acompanyar de manera apropiada en el procés del final de la vida.

Saber estar
Arran de la següent pregunta, que probablement la majoria dels professionals es fan molt sovint: I si sento ganes de plorar en estar acompanyant a un resident en el procés de final de vida, haig d’expressar el que sento? Dr. Marc Antoni Broggi ens va fer reflexionar amb aquesta frase sobre el saber estar exposant el següent exemple: els guants d’un cirurgià han de ser prou impermeables per a no tacar-se, però prou flexibles per a poder notar i sentir. “Has de sentir el que s’ha de sentir, no el que sents”.

Compadir és millor que empatizar
Segons la Reial Acadèmia Espanyola, l’acció de empatizar és la “capacitat d’identificar-se amb algú i compartir els seus sentiments”. Segons Dr. Broggi, ser empàtic no és garantia de ser bona persona.

Dr. Broggi ho va justificar amb un exemple molt clar, encara que una mica turbador. Un torturador ha de ser empàtic per a detectar el nivell de malaltia de l’altra persona per a fer-la sofrir, “sap quan afilar més el ganivet”. En canvi, la compassió significa no suportar el dolor de l’altre, és més activa, et provoca un sentiment de tristesa o de malestar emocional al saber que l’altra persona està sofrint. És el sentiment que ens mou a actuar perquè l’altra persona se senti millor.

Dr. Broggi reflexiona sobre el rebuig al fet que els altres sentin compassió per un mateix, també per part dels professionals existeix una por al paternalisme. “Això és pel fet que la mirada es produeix des de dalt cap avall” – des de la figura del professional cap al malalt o pacient. “La mirada ha de ser horitzontal. Si la mirada cap a l’altre és horitzontal, llavors la compassió està permesa”.

El col·lectiu de persones majors no existeix
Quan parlem del “col·lectiu de la gent gran” hem d’anar amb compte a no ser generalistes. Aquest “col·lectiu” és el grup de persones més heterogeni que existeix pel fet que han tingut molts anys i molt temps per davant per a diferenciar-se, entre una persona i una altra d’aquest mateix col·lectiu, existeixen diferències abismals.

“Se’ns va fer curt”
Fa només dos anys que s’organitza aquest acte propi del grup i hem pogut detectar que els temes que es proposen són veritablement interessants per a professionals del sector i, fins per a aquells als qui els interessi saber una mica més sobre temes que actualment no es parla ni forma com, per exemple, les emocions al final de la vida. A conseqüència d’això, l’acte es va fer curt per a molts dels assistents.

És part de la filosofia de FIATC Residències continuar millorant en aquelles accions que funcionen i aporten coneixement i reflexió a tots els participants i valor de grup. Per això, l’equip d’organització ja s’ha posat a la feina perquè el Debat Col·loqui 2020 de FIATC Residències s’adapti millor a les necessitats, innovació i inquietuds del sector.