Sembla que la preocupació pel virus en si va disminuint a mesura que els dies passen i el nombre de contagis disminueix en tot el territori. Bones notícies sens dubte que demostren el necessari que ha estat el sacrifici que s’ha realitzat i s’està realitzant front la situació que estem vivint.

COM AFECTA EL CONFINAMENT A LES PERSONES GRANS?

Les mesures de confinament, a poc a poc, van sent cada vegada més laxes, però hem de recordar que els nostres residents són els més afectats per la malaltia i, per tant, han de ser els últims a deixar la quarantena enrere.

Des de les residencia hem detectat com el llarg confinament ha afectat els nostres residents. La interrupció de les rutines els ha provocat un augment de desorientació generalitzada el que pot generar un augment de l’ansietat. És important per a ells, que intentem orientar-los en el temps i en l’espai quan sigui possible, ja siguin els treballadors quan interactuem amb ells o els familiars quan parlen per telèfon.

COM HEM D’ACTUAR FRONT LES CONSEQÜÈNCIES DEL CONFINAMENT A LA NOSTRA GENT GRAN?

COMPRENDRE I ADAPTAR-SE. És important comprendre també que pot haver-hi canvis de l’estat d’ànim. L’aïllament genera ansietat, avorriment, fastig, empipament, resignació, preocupació, tristesa… una amalgama d’emocions que se succeeixen i poden anar apareixent al llarg dels dies, per això és important que, des de la nostra posició com a cuidadors o família, comprenguem que poden aparèixer i que no sempre estaran del millor humor possible quan interactuem amb ells, a vegades fins i tot pot ser que no vulguin parlar amb ningú, i és alguna cosa que també hem de respectar.

Tots tenim els nostres tempos i la nostra manera de bregar amb les vicissituds que se’ns presenten i hem de ser nosaltres els que ens adaptem a elles i no pretenguem forçar res. És evident que si quan truquem a la nostra mare la veiem somriure, és molt més agradable i ens allibera part de la preocupació que aquesta situació ens provoca com a familiars, però intentar forçar-la a això és contraproduent ja que la sensació que al final queda és d’incomprensió.

La nostra gent gran han de sentir-se acompanyats en aquests moments durs, han de sentir-se escoltats, han de saber que poden expressar-se lliurement; plorar quan ho necessitin, riure quan faci falta i enfadar-se amb el món si això els ajuda a alliberar tensions. I tenen dret a això. No és just el que els ha tocat viure, però la vida no sempre és justa i només ens queda decidir què farem i com afrontarem la situació en la qual ens trobem.

ACOMPANYAR. La nostra funció ara mateix, com a persones que volem el millor per a ells, tant família com cuidadors és la d’aconseguir que, malgrat el confinament, no se sentin sols, que se sentin compresos i volguts.

Truquem-los les vegades que puguem, i no fa falta que siguin converses de vint minuts, a vegades és millor trucar-los cinc minuts 3 vegades al dia que vint minuts cada dos dies, perquè ells es preocupen pels que estan fora, pels fills, pels néts… Trucar regularment per a explicar-los que tots estan bé els ajuda a bregar amb l’ansietat de no saber què ocorre fora de la seva habitació.

Fer plans futurs també ajuda a bregar amb la depressió. És important recordar-los que aquestes mesures són temporals, i que passaran i que, a poc a poc, tots tornarem a la normalitat. És important recordar-los que vostès tampoc poden sortir de casa, ja que alguns ho obliden amb els dies i no comprenen per què no vénen a visitar-los com solien.

PACIÈNCIA I ESTIMA. Hem de centrar-nos en reduir els seus dubtes, a acompanyar-los, a demostrar-los que els volem malgrat la distància i, sobretot, hem de ser pacients si els costa bregar amb les emocions. I permeteu-me un consell personal que li he donat aquest matí a la meva filla a qui també puc veure de forma molt limitada per culpa del confinament: mai deixin passar l’oportunitat de dir-li als seus sers estimats que els volen, no sigui que se’ls vagi a oblidar.

Josep Parera, psicòleg a Masies de Mollet