L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix salut com “un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència d’afeccions o malalties.” Aquesta definició forma part de la Constitució de l’OMS, promulgada en la Conferència Sanitària Internacional a Nova York el mes de juny de 1946.

Cinquanta anys més tard, en 1996, l’OMS defineix la qualitat de vida com “la percepció que un individu té del seu lloc en l’existència, en el context de la cultura i del sistema de valors en els quals viu i en relació amb els seus objectius, les seves expectatives, les seves normes, les seves inquietuds”.

Sentir-se bé, estar bé

Partint d’aquestes dues definicions, salta a la vista que el benestar implica una integració del biològic, el psicològic i el social. La inclusió de les esferes biològica (física), psicològica (mental) i social com a fonaments de salut i benestar ens obliga a reflexionar sobre les nostres creences i pràctiques.

Si bé l’especialització del coneixement relacionat amb el benestar ha permès avançar en les àrees específiques de cada professió, algunes vegades aquesta compartimentalització del coneixement entorpeix la integració de disciplines que treballen amb el mateix objectiu: fomentar i millorar la salut i benestar de les persones.

Benestar integral en gent gran

En el cas de l’atenció a persones grans, els canvis associats amb l’edat rares vegades es limiten a una sola esfera. La gent gran travessa canvis biològics perquè els nostres cossos canvien i els nostres hàbits i herències genètiques es posen en relleu. Òrgans com el cor, les artèries i venes, els ronyons i el cervell canvien, es degeneren, i perden la capacitat de respondre a l’estrès cel·lular, donant pas a l’aparició de malalties cròniques com la hipertensió arterial, cardiopaties, diabetis mellitus, insuficiència renal o trastorns neurocognitius com la Malaltia d’Alzheimer.

De la mateixa manera, les limitacions funcionals derivades d’aquests diagnòstics tan prevalents entre persones majors de 65 anys condicionen canvis en la nostra capacitat de percebre, comprendre i interactuar amb el món que ens envolta. Les nostres funcions cognitives es veuen afectades en menor o major grau.

Des del punt de vista social, és evident que les nostres rutines canvien per diferents motius, però principalment a causa del cessament de la vida laboral i dels canvis en les dinàmiques familiars. En el cas de les persones amb limitacions funcionals i malalties cròniques, l’esfera social canvia perquè necessiten de nous recursos per a desplaçar-se, freqüentar amistats i complir amb els interessos compartits amb persones afins.

Atenció Centrada en la Persona (ACP)

Queda clar que una aproximació biològica és insuficient per atendre de manera òptima a les persones més grans. És per això que, en un intent per donar resposta a aquesta necessitat d’un enfocament integral, sorgeix el concepte d’Atenció Centrada en la Persona (ACP). Inicialment enfocat a la pràctica psicoterapèutica i gradualment adoptat per diferents entorns assistencials, la ACP ha estat definida com un model d’atenció en el qual la persona atesa és l’eix sobre el qual giren les pràctiques, processos i plans.

Dawn Brooker, psicòloga especialitzada en demències, concep la ACP com un model en el qual “el respecte i valoració de l’individu com a membre de ple dret de la societat” són centrals. Per a executar la ACP en la pràctica, Brooker recomana el disseny de “un pla d’atenció individualitzat, en sintonia amb les necessitats canviants de les persones, amb nous elements de compensació i reafirmació a mesura que les discapacitats cognitives augmenten”.

Al centrar-se en les creences i valors de les persones, així com en els seus drets i capacitats, l’ACP és un facilitador de l’objectiu de fomentar i mantenir la salut des de la definició bio-psicosocial de l’OMS. Des de les ciències de la salut i des del sector de l’atenció a persones grans i/o vulnerables, el model ACP és una resposta viable per a les exigències que implica la definició de salut per part de l’OMS.

Aplicació del model assistencial basat en l’ACP

L’ACP és l’enfocament utilitzat en totes les residències del grup FIATC Residències, responent a les necessitats físiques, mentals i socials dels seus residents. En termes del dia a dia, l’ús de l’ACP parteix del respecte per la individualitat i les diferències entre persones, així com en la capacitació, entenent la premissa de Saleebey (2006) que “les persones no sols tenen problemes per resoldre sinó fortaleses a reforçar”. Així mateix, donem protagonisme a la biografia de la persona, integrant el passat-present-futur com el fil conductor individual i íntim de cada resident.

Des de l’atenció mèdica, hi ha diverses estratègies d’efectivitat comprovades que poden incorporar-se en la pràctica del dia a dia:

• Explicar que utilitzem el model ACP des de la primera trobada. Això ens permet gestionar les expectatives de residents i familiars respecte a com es procedeix de cara a l’atenció mèdica.
• Empoderar al pacient. El patient empowerment va ser definit pel Glossari de Promoció en Salut de l’OMS com “el procés a través del qual les persones guanyen control sobre les decisions i accions que afecten la seva salut”. Algunes accions clares d’apoderament del pacient són brindar informació clara i adaptada a les necessitats i preferències de les persones sobre els seus condicionants de salut, implementar instruments d’ajuda per a la presa de decisions conjuntes, i usar un llenguatge sense imperatius (“el que vostè hauria de fer és…”), no restrictiu (“a partir d’ara vostè mai més pot menjar…”).
• Prendre decisions mèdiques compartides. Davant una presa de decisions no n’hi ha prou amb fer una llista sobre riscos i beneficis, ni aportar documents de consentiment informat. Fer partícip a la persona de les decisions en matèria de la seva salut ens aparta del paternalisme mèdic i permet aconseguir resultats favorables i mesurables, des d’una perspectiva de major satisfacció respecte a l’atenció mèdica fins a una major adherència a les pautes mèdiques.

Encara que és un enfocament prevalent en l’àmbit de la geriatria i gerontologia, l’ACP no és per a res exclusiva d’aquestes àrees. Actualment s’estan duent a terme iniciatives que inclouen no sols a professionals de la salut, sinó a la societat en general. Com a exemple d’una iniciativa local, des de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) es fomenten les pràctiques centrades en la persona posant èmfasi en les decisions compartides en matèria d’anticoncepció, atenció al final de la vida, esclerosi múltiple, diabetis mellitus tipus II, artrosi, malaltia renal crònica, entre molts altres àmbits.

Des de FIATC Residències promovem activament el model ACP perquè observem diàriament els seus beneficis sobre la salut dels nostres residents i professionals. Posar a les persones en el centre de totes les accions i decisions ens permet crear ambients més amables, implementar processos més eficients i promoure la humanització en la salut i la cura de les persones.

Ana Patricia Sampayo, doctora a Blau Almeda