La comunicació és el procés de transmetre informació que requereix d’un emissor, d’un receptor i de la informació o missatge a comunicar. Es tracta d’un procés dinàmic on els rols d’emissor i receptor es poden intercanviar, així com el missatge en si es pot anar modulant o canviant sobre la base de les intervencions dels interlocutors.

Es tracta d’una activitat psíquica derivada del pensament i que utilitza com a canal el llenguatge oral o escrit.

Com a valor social, és la base de l’autodeterminació personal i grupal, ja que a través d’ella intercanviem opinions i sentiments amb altres persones.

COMUNICACIÓ D’ASPECTES SANITARIS

En l’àmbit sanitari podem distingir tres espais o maneres de comunicació basant-nos en qui és l’emissor i qui és el receptor, així doncs, tindríem:

– Comunicació entre professionals
– Comunicació professional-pacient
– Comunicació professional-familiars

En les tres maneres, la comunicació té com a objectiu comú el de transmetre informació. I en els tres distingim els mateixos elements imprescindibles: emissor-missatge-receptor. No obstant això, existeixen alguns elements que els diferencien i que estan relacionats amb la intencionalitat del missatge.

Comunicació entre professionals
En la comunicació entre professionals destaquem com a element essencial i diferenciador el seu protagonisme per a la continuïtat segura i eficaç de les nostres intervencions professionals.

És una eina fonamental en el nostre treball i és la base per a poder prendre decisions adequades i segures que incidiran en el resultat dels objectius marcats.

Comunicació entre professional i pacient
En la comunicació amb el pacient incorporem l’acció terapèutica, i el definirem com la  “comunicació terapèutica”, on no sols transmetem informació, sinó que, mitjançant una sèrie d’estratègies, utilitzant recursos i habilitats pròpies de la professió, busquem establir i mantenir  una relació d’ajuda i suport emocional amb el pacient.

Aquesta relació d’ajuda, a través de la comunicació terapèutica, ha de ser present en totes les nostres intervencions creant, així, un espai de confiança i seguretat amb efecte guaridor.

Comunicació entre professionals i familiars

En la comunicació amb els familiars també utilitzem l’estratègia terapèutica. En aquest cas perseguim un efecte conciliador de confiança, enteniment i col·laboració amb els familiars.

HABILITATS SOCIALS I ESTRATÈGIES PER A LA COMUNICACIÓ TERAPÈUTICA

Per a la comunicació terapèutica necessitem desenvolupar una serie d’habilitats i posar en pràctica unes estratègies que ens facilitin l’efecte “guaridor” i “conciliador” que perseguim.

Les habilitats necessàries són:

Empatia: comprendre i experimentar esdeveniments i pensaments des de la posició de l’altre. persona.
Cordialitat: proximitat a la persona, accessibilitat, autenticitat i humilitat.
Educació i respecte: han de ser presents en tot el procés de comunicació, generen credibilitat, confiança i eviten conflictes.

Les estratègies que utilitzarem són:

Escolta activa: escoltar atentament mostrant interès i intentant comprendre més enllà de les paraules de l’interlocutor, identificant emocions de por, ansietat i incomprensió.
Contacte visual: genera confiança i credibilitat.
Expressió facial: reforça el missatge que volem comunicar sent molt important que durant l’escolta activa evitem gestos de desaprovació.
Actitud i aparença física adequada: controlar la postura, els gestos, controlar l’acostament o allunyament físic amb el receptor. Això últim és molt important ja que no seria adequada cap de les dues pocions (acostament o allunyament) portades en extrem.
Contacte físic: només és eficaç en el moment adequat i molt dosificat. Ha de transmetre empatia i proximitat.

Analitzant les habilitats i estratègies necessàries per a tenir una bona comunicació amb el pacient i amb els familiars i incorporant l’acció terapèutica, arribem a la conclusió que la comunicació ha d’estar planificada i preparada i mai ha de ser intuïtiva o impulsiva.

La planificació ha de ser individualitzada i requereix dels següents passos:

– Analitzar a l’interlocutor, les seves necessitats i nivell de comprensió.
– Identificar el contingut del missatge que volem transmetre.
– Identificar l’impacte que volem que tingui el nostre missatge.
– Construir el missatge de manera que faciliti la comprensió i l’impacte que busquem.
– Buscar les paraules que facin comprensible el missatge.
– Estudiar la comunicació no verbal que utilitzarem (gestos, postura, to de veu, ritme de la conversa, etc.).
– Preparar informació addicional per a recórrer a ella si és necessari.
– Preveure reaccions i dubtes de l’interlocutor i estar preparats.
– Incorporar retroalimentació durant i al final del missatge (feed- back).

COMUNICACIÓ DE QUALITAT

Com hem vist, la comunicació encara sent una cosa innata, imprescindible i quotidiana en l’ésser humà, quan la traspassem a nivell professional i l’utilitzem com a eina de treball, requereix de coneixement, d’intencionalitat que busca resultats, de planificació estratègica i d’habilitats entrenades.

Utilitzant-ho amb aquestes premisses és un element valuós perquè les nostres intervencions aconsegueixin els seus objectius.

Com a anotació final comparteixo aquesta definició tan escarida com real de la comunicació: “La comunicació és el que el receptor entén, no el que l’emissor diu”.

Pilar Serres, responsable d’Infermeria a Blau Almeda