L’edat cronològica és la que indica la nostra data de naixement, però a la mateixa edat no totes les persones són capaces de fer les mateixes activitats ni mantenen la mateixa autonomia. Per aquest motiu, en geriatria, especialitat que tracta, estudia i prevé els problemes de salut de les persones grans, parlem de la “edat funcional”. D’aquesta forma, podem entendre que una persona nascuda abans pugui ser més “jove” que una altra que va néixer després.

L’edat funcional
L’edat funcional depèn de diferents factors. Entre ells, factors biològics, relacionats, entre altres, amb la càrrega genètica de cada persona i amb fenòmens complexos associats al grau d’oxidació cel·lular i l’activitat d’algunes hormones. També dels hàbits de cada persona, els usos i desusos als quals em referiré a continuació.

L’edat funcional la defineixen també les malalties sofertes al llarg de la vida, especialment les de caràcter crònic, però les circumstàncies socials suposen el major determinant per a un envelliment satisfactori tant entre països amb diferents nivells socioeconòmics com dins d’un mateix país.

En aquest article em centraré en donar alguns consells per a un envelliment satisfactori sobre aquelles circumstàncies en les quals estigui la nostra mà incidir.

Consells per a un envelliment satisfactori
La pràctica regular d’exercici físic augmenta la sensació de millor salut i la confiança a l’hora de realitzar activitats de la vida diària. És un dels millors remeis per a combatre l’apatia. Millora la capacitat de concentració, l’apetit i la qualitat del somni. És un factor determinant per a alentir i reduir la pèrdua de força muscular i mantenir un bon equilibri.

L’exercici físic és la principal mesura per a prevenir les caigudes, un dels problemes més greus de les persones d’edat avançada. La seva pràctica regular és un element determinant per a reduir la mortalitat en malalties greus com la insuficiència cardíaca, la malaltia pulmonar crònica o la diabetis.

És difícil donar una recomanació general. Dependrà dels hàbits previs de cada persona. D’una manera raonable, es recomana caminar sis hores cada setmana o acudir al gimnàs, per a una activitat més intensa, tres dies a la setmana durant una hora.
Cal tenir en compte que, per poc que sigui, qualsevol activitat física sempre serà millor que res. Encara que es realitzi a casa o, fins i tot, des d’una cadira.

El sentit comú i l’adaptació a la dieta clàssica dels països mediterranis es resumeix en una alimentació suficient i molt variada. Les fruites, verdures i cereals han d’estar, en diverses racions, en la dieta de cada dia. També el peix i la carn animal en quantitats raonables. Els productes lactis ajuden a incrementar les ingestes de calci, però aquests ingredients necessaris també estan en altres aliments, per exemple, les espines de les sardines.

I no oblidar el litre i mig de líquids, evitant els ensucrats en la mesura del possible.

Mantenir la vida social ha demostrat ser una de les activitats preventives de problemes cognitius. Segur que en les proximitats de l’habitatge hi ha llocs on pugui reunir-se amb unes altres persones per a aprendre, ajudar als altres, relacionar-se o, també, passar l’estona.

Sempre recomano repensar l’habitatge. A mesura que ens fem grans és convenient anar-la adaptant a les nostres necessitats. És molt important tenir a mà les coses que més s’usen. Evitar haver d’ajupir-nos o pujar escales. Pensar si pot ser necessari recondicionar el bany o la cuina per a fer-los més accessibles i lliures de riscos. No sol ser necessari canviar una banyera, hi ha cadires adaptables que permeten realitzar la higiene d’una manera còmoda i segura. Si pot ser necessari eliminar algun moble per a guanyar espai i pensar a redistribuir els utensilis de bany, garantir una superfície antilliscant i col·locar anses que proporcionin ajuda i seguretat.

Si es detecten problemes d’equilibri, cal comunicar-ho amb el seu equip de salut. Aquesta visita ha de ser imprescindible si s’ha sofert una caiguda que no es pugui explicar bé perquè es va produir. Encara que no hagi suposat cap conseqüència ni lesió.
Existeix una prova molt senzilla per a comprovar l’equilibri, però és molt important que sempre la realitzi al costat d’una altra persona. Vegi si és capaç de sostenir-se amb una sola cama durant cinc segons.

La revisió de la vista i de l’oïda estan en la llista anual de comprovacions sobre l’estat de salut. Si es detecten anomalies acudeixi a l’especialista. Veure malament pot allunyar-nos d’activitats d’oci a l’exterior, de la lectura o de la comunicació visual. Sentir malament dificulta la comunicació amb altres persones. Aïlla.

És extremadament perillós prendre medicaments no receptats pel metge o aconsellats pel farmacèutic en cas que siguin de lliure dispensació. Però, també, és molt perillós no seguir correctament la pauta que s’ha receptat, saltar-se preses o augmentar la dosi. No faci cas dels remeis del veí. Que li anés bé a ell no suposa que sigui adequat per a vostè. I, això és molt important, els denominats productes naturals no deixen de ser fàrmacs i tenen efectes secundaris potencialment greus. Desconfiï de tractaments alternatius sense aval científic provat. Acudeixi al consell dels professionals de salut. És important que el seu metge de família conegui tots els medicaments que està prenent. Ell és el més preparat per a aconsellar-li sobre possibles interferències entre els diferents fàrmacs i efectes secundaris. Per part seva, pregunti sempre si té dubtes sobre quin és la indicació de determinat fàrmac o possibles riscos associats al seu ús.

Tant si sofreix pèrdues d’orina en tossir, riure’s, ajupir-se com si no té temps per a arribar al bany en cas de urgència per a orinar, ha de consultar-ho amb el seu metge. Existeixen tractaments de fisioteràpia, farmacològics o, fins i tot, quirúrgics que poden evitar l’ús de compreses o absorbents.

Finalment, uns senzills consells per a mantenir la memòria. És cert que, amb els anys, costa més recordar esdeveniments recents, encàrrecs… però es pot retardar amb alguns exercicis senzills: conversar, llegir, jocs de taula i, en general, mantenir una vida social activa. Si prop de la casa seva es realitza algun taller de memòria pot ser recomanable apuntar-se. Consulti al seu metge si considera que els seus problemes de memòria li dificulten en la vida diària.

Dr. Salvador Altimir, coordinador de la Unitat de Geriatria a l’Hospital Germans Trias i Pujol i membre del Comitè de Innovació Assistencial de FIATC Residències.