És possible que alguna vegada hagis sentit parlar del terme ictus, AVC (Accident Cerebral Vascular), infart cerebral, embòlia o trombosi. Tots aquests termes són sinònims que s’emprenen per a denominar un trastorn de la circulació cerebral que altera part del cervell.

Però, sabem què és i com detectar els símptomes?, sabem què podem fer per a evitar-ho o disminuir el risc de patir-lo?

Aprofitant que avui, 29 d’octubre, se celebra el Dia Mundial del Ictus, volem difondre informació sobre aquesta i així poder minimitzar les seves conseqüències.

 

 

QUÈ ÉS EL ICTUS?

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), un ictus s’entén per accident cerbral vascular (ACV) “una síndrome clínica de desenvolupament ràpid a causa d’una pertorbació focal de la funció cerebral d’origen vascular i de més de 24 hores de durada” (Minsal, 2013).

És una de les malalties més discapacitants però també és prevenible i tractable.

Segons el mecanisme de lesió aquesta malaltia pot ser:

– Isquèmic: es produeix una obstrucció del flux sanguini.
– Hemorràgic: es produeix un trencament d’un got provocant la sortida de sang i la compressió d’estructures del sistema nerviós central

 

 

FACTORS DE RISC DE SOFRIR UN ICTUS

Podem distingir entre factors de risc intrínsecs (no modificables) i extrínsecs (modificables).

Factors intrínsecs:

– Edat. És més freqüent a partir dels 55 anys i el seu risc augmenta proporcionalment amb l’edat, però hem de saber que també els joves i, fins i tot, els nens poden patir aquesta afectació neurològica.
– Sexe. Lleugerament major en homes.
– Genètica. Algunes malalties genètiques poden augmentar el risc de ictus com la angiopatía amiloide.

Els factors extrínsecs afavoreixen la formació de trombes, trencament de les artèries i l’arterioesclerosi (estrenyiment de les artèries), podent desembocar en un ictus:

– Tensió arterial.
– Fibril·lació auricular: Aquest tipus d’arrítmia, molt freqüent, afavoreix la formació de trombes en el cor, podent arribar al cervell a través del flux sanguini (embòlia cerebral).
– Diabetes: Els diabètics presenten més risc de patir ateroesclerosis i, solen tenir associats altres factors de risc com la hipertensió, hiperlipidemia i obesitat.

 

 

PREVENCIÓ DEL ICTUS

El ictus és una malaltia freqüent que pot ser mortal o produir seqüeles físiques, cognitives, psicològiques i socials en una elevada proporció de les persones que ho han patit. Per això, és fonamental la prevenció i el reconeixement ràpid dels símptomes, per a intentar evitar la malaltia i, en cas que es presenti, minimitzar els riscos i les seqüeles posteriors.

Coneixent els factors de riscos és més fàcil endevinar com podem prevenir aquesta patologia.

Hem d’incidir sobre els factors modificables (el 90% dels ictus es poden evitar treballant sobre els factors extrínsecs), això és, portar una vida saludable amb dieta sana i exercici diari, fugir d’hàbits tòxics com l’alcohol, la droga o el tabac i controlar la nostra salut (tensió arterial, glucèmia, colesterol…).

Com més aviat canviem el nostre estil de vida i el de la nostra família, inclòs els nens, menor risc tindrem de patir un ictus.

 

 

SÍMPTOMES MÉS FREQÜENTS

– Endormiscament, pèrdua de força o paràlisi en la meitat del cos (cara, braç i/o cama).
– Dificultat en la parla o en la comprensió.
– Pèrdua de visió total o parcial.
– Dolor sobtat de cap.
– Trastorn brusc o sobtat de l’equilibri, vertigen o dificultat per a caminar.

 

 

QUÈ ÉS EL CODI ICTUS?

El codi ictus és un treball d’equip multidisciplinari que es realitza durant les 3-5 hores primeres després de l’inici dels símptomes.

És un procediment d’actuació pre-hospitalari que es basa en el reconeixement precoç dels símptomes i signes del ictus. Implica la notificació i trasllat urgent a l’hospital.

Facilita la coordinació intrahospitalària, redueix el temps d’espera a l’hospital i agilitza la posada en marxa dels processos diagnòstics i terapèutics.

 

 

ICTUS I COVID-19

Estant en 2020 no podem obviar com ens ha canviat la vida en pocs mesos, el coronavirus.

I és que existeixen estudis com el de l’Hospital de Vall d’Hebron (Barcelona) que han demostrat que els pacients amb mal pulmonar greu per Covid-19 tenen major risc de patir un accident cerebro-vascular.

A causa de la infecció es poden formar trombes pulmonars que poden viatjar fins al cervell danyant-lo seriosament, per la qual cosa tenim un altre motiu per a protegir-nos del Covid seguint totes les mesures recomanades i ja conegudes per tots.

 

 

TRACTAMENT D’UN ICTUS

L’actuació ha de ser ràpida per a disminuir les seqüeles, discapacitat o fins i tot la mort.

Sense entrar en termes mèdics, el tractament del ictus serà diferent segons hagi estat el mecanisme de lesió.

En ictus isquèmic, el primer que es farà serà restablir el reg sanguini i posteriorment prevenir nous ictus. En ictus hemorràgics, serà controlar l’hemorràgia arribant fins i tot a recórrer a la cirurgia.

 

SEQÜELES DESPRÉS DE SOFRIR UN ICTUS

Les seqüeles del ictus dependran de la mena de lesió, de la zona cerebral afectada i del temps de reacció després dels primers símptomes. Aquestes, es veuen reflectides en la part del cos contrària a la zona cerebral afectada.

Les seqüeles poden ser físiques (afectació motora-sensitiva com a hemiplegia o hemiparèsia, entre altres), cognitives (atenció, memòria, capacitat per a prendre decisions, llenguatge, entre altres) i /o conductuals (canvis de la personalitat, augment del caràcter previ que afecta les relacions afectives i socials).

 

 

RECUPERACIÓ DESPRÉS DE PATIR UN ICTUS

Igual que el tractament, la recuperació s’ha d’iniciar el més precoç possible una vegada el pacient estigui mèdicament estabilitzat.

Durant els 6 primers mesos post ictus és quan més millora s’aconsegueix, això no vol dir que no s’aconsegueixin assoliments passats aquests mesos, fins i tot és possible que succeeixin en fases cròniques. La recuperació pot ser total o parcial.

La rehabilitació ha de ser duta a terme per un equip interdisciplinari format per metges, infermers, fisioterapeutes, logopedes, terapeutes ocupacionals, psicòlegs, treballadors socials, entre altres especialitats que treballen conjuntament per a mitigar els danys causats per la malaltia i aconseguir la màxima autonomia i la readaptació social.

Existeixen molts avanços tecnològics en la recuperació del ictus i, la cosa que és més important, s’està invertint en recerca perquè en un futur disposem de noves estratègies terapèutiques.

 

 

Des de FIATC Residències esperem haver donat més visibilitat a aquesta patologia i conscienciar a la població sobre la importància de la prevenció i la detecció dels símptomes.

Quant al ictus es refereix, la informació és poder i el temps és or.

 

 

Sònia Del Puerto, fisioterapeuta de Blau Almeda