El 60% de pes del cos humà és aigua. Les funcions que compleix l’aigua en l’organisme són essencials, en aquest mitjà tenen lloc totes les reaccions químiques de l’organisme, és el mitjà de transport de nutrients i vehicle per eliminar productes de rebuig, millora la digestió, lubrica articulacions i teixits, és un termo regulador que permet mantenir la nostra temperatura corporal ajudant a eliminar la càrrega extra de calor per mitjà de la sudoració.

La insistència a recordar que les persones grans estiguin ben hidratades no és perquè necessiten més aigua, sinó perquè les conseqüències d’una deshidratació són molt més greus.

Un adult major sense patologies que afectin el consum de líquids necessita al voltant de 30 ml. d’aigua per kg. de pes al dia, una persona de 60 kg necessita 1,8 litres.

Les necessitats d’aportació de líquids depenen també de l’activitat física, condicions ambientals com l’època de l’any i la temperatura, així com el tipus de dieta ingerida i la ingesta de fàrmacs.

Les conseqüències de disminució de l’aigua en l’organisme són la pèrdua de gana, sensació de set, intolerància a la calor, cansament, insomni, irritabilitat, taquicàrdia, restrenyiment, vertigen, marejos, hipotensió arterial, boca enganxosa o resseca, orina escassa, concentrat i de olor forta, ulls enfonsats i visió feble, absència de llàgrimes, pell arrugada i entumida.

Aquests problemes s’agreugen amb malalties cròniques com diabetis i demència, i amb l’ús de determinats medicaments. Els adults grans també poden tenir problemes de mobilitat que limiten la seva capacitat d’obtenir aigua per si mateixos.

Per què beu menys la gent gran?

• Amb l’edat es perd la capacitat de tenir set.
• També, a causa de l’edat i a l’atròfia de les papil·les gustatives, hi ha una menor apetència pels líquids.
• Deteriorament cognitiu i dificultats en la deglució.
• Un aspecte important és la incontinència urinària, a causa d’això beuen menys per por de presentar fuites.

Errors habituals que afecten la hidratació

• Limitar en excés el consum de sodi (sal). És cert que una de les principals recomanacions mèdiques és moderar el consum de sodi. Una dieta rica en aquest mineral pot produir problemes crònics com la retenció de líquids i la hipertensió crònica.

No obstant això, això no vol dir que sigui un enemic i que s’hagi de excloure completament de la dieta. Els seus nivells baixos també poden ser perjudicials.

• Consumir aigua en excés. Mentre que un baix consum d’aigua condueix de manera instantània a la deshidratació, el consum excessiu del líquid pot portar amb si efectes negatius.

L’organisme no està preparat per processar res en excés, encara que es tracti d’aigua. La quantitat recomanada pot variar en funció de l’edat, el pes, els hàbits i el clima.

• No ingerir suficient magnesi i potassi. Si falten, hi ha més probabilitats de tenir rampes musculars i símptomes propis de la deshidratació. En general, s’aconsella el consum de fruites, vegetals, llegums i cereals.
• Consum de begudes ensucrades. Un gran nombre de persones pensa que pot hidratar el seu cos al consumir refrescs o sucs de fruita ensucrats. Encara que de moment calmen la sensació de set, els seus compostos estan lluny de ser saludables per al cos.
• No estar atent als senyals de el cos.

Consells que t’ajudaran a mantenir una bona hidratació

• Posar especial atenció als símptomes del nostre organisme.
• Recursos per estimular la ingesta d’aigua:
  • Afegir suc de llimona a l’aigua. El gust agrada i resulta refrescant.
  • Oferir gelatines casolanes de diferents sabors.
  • Sucs i brous. Concentrats de sucs de diferents sabors, perquè no es cansin sempre de la mateixa, que es dilueixen amb aigua mineral. A l’hivern, a més, sopes, brous i infusions.
  • Fruites i hortalisses. Proporcionar fruites amb gran contingut en aigua com són la síndria, meló, kiwi o taronja a més de verdures i hortalisses. A l’estiu, gaspatxo i salmorejo, ja que tenen gran proporció d’aigua en la seva composició.
  • Recordar-los que beguin aigua. És bastant difícil que per ells mateixos es recordin de beure.

Carme Morgades, metge Cugat Natura