La Clara Martí és la musicoterapeuta que acompanya al grup de coral format a Cugat Natura. Utilitza la música com una una eina per acostar-se als altres, una eina d’inclusió, socialització i transformació de les persones. A continuació, la Clara ens comparteix la seva experiencia.

Com és una de les teves sessions? Quines activitats duus a terme i en quin ordre?

Sempre comencem passant llista. Cantar en una coral és cantar en grup, i aquesta és la gràcia, hem de saber qui forma part d’aquest grup, saber com es diuen i conèixer-nos entre tots. També és un exercici que ajuda a fer memòria, perquè no sempre passo llista jo, a vegades s’han de dir el nom entre ells.

El segon punt és escoltar una cançó i deixar-nos portar; què ens provoca el que escoltem, si sabem què és, si ens porta algun record… (també treballem la memòria en aquest punt) i quan acaba la cançó la contextualitzem entre tots. És aquí on apareixen les batalletes si la cançó és coneguda. Si no la coneixen, es tracta que es transportin (i encara més si és només instrumental), que amb una paraula et diguin què els ha provocat –pau, calma, angoixa, por, etc.– la música és això, deixar-se portar. I és molt bonic de quan surten coses diferents, és que cadascú percep aquella música de manera diferent i tot està bé.

Continuem fent un escalfament corporal. Cal dir al cos: “eh, ara ens posarem a cantar” i amb el ritme d’una música diferent fem estiraments i ballem. També fem un escalfament vocal a través d’exercicis per treballar la respiració i despertar la veu, sempre en forma de joc, imitacions, a través d’una cançó, rient…

I la resta d’estona la dediquem a preparar el repertori: sempre els proposo cançons amb significat afegit, si el que cantem ens mou alguna cosa per dins tenim molt guanyat. A mi emocionalment m’arriba més una coral de persones grans cantant, que una coral molt professional i musicalment perfecta. Necessito que les coses tinguin ànima, i veure’ls cantar a ells i veure l’esforç que fan… ja ho és tot.

Hi té res de semblant amb el que anomenen “musicoteràpia”?

Sempre dic que sóc musicoterapeuta, perquè tinc la formació, però dirigir una coral o cantar en una coral no és una sessió de musicoteràpia, encara que sigui una coral de persones grans o amb diversitat funcional. Hi ha coses que si que són comunes, però altres no. En una sessió de musicoteràpia no es busca la part interpretativa, no interpretem cançons perquè quedin maques, no busquem arribar a un punt musical que ens agradi, en canvi, en una coral sí. Encara que no ens compliquem la vida fent grans dinàmiques musicals, busquem que soni bonic i fem actuacions. Al final també sabem que la finalitat dels assajos és que acabaràs cantant davant de gent i ensenyaràs les potencialitats i possibilitats que té el grup.

Quines coses es comparteixen amb la musicoteràpia? Aquí “cada maestrillo tienen su librillo”, i el que per mi pot ser musicoterapèutic per un altre musicoterapeuta pot no ser-ho. Per a mI, cantar en una coral és terapèutic; et fa sentir millor, fa que t’oblidis de mals durant l’estona que estàs cantant. El teu cap està enfocat en una altra cosa, et fa pujar l’autoestima i l’adrenalina quan algú et felicita perquè ho estàs fent bé.

Als assajos treballem molt la part cognitiva; la memòria, que és la funció central de l’activitat intel·lectual i la que ens permet mantenir continuïtat en el que fem, i l’atenció. Cantant també treballem els ritmes, cada cançó en té el seu. Si us hi fixeu, el ritme està a tot arreu, quan caminem, parlem… i per prevenir i/o mantenir certes afectacions cognitives la música ens hi ajuda molt. Pots no cantar les frases que diu la cançó però si taral·lejar-les amb el ritme i el tempo i l’afinació corresponent. A qualsevol de les corals que porto per a mi això hi té cabuda, en una altra coral et dirien que no cantis aquell tros si no saps la lletra. Per tant, no és tant el què cantem, sinó com ho cantem i com arribem a cantar allò. Tot té un perquè i totes les sessions estan pensades.

Quina és la relació interpersonal que s’estableix entre els residents i tu?

Per a mi és bàsic que ells entenguin que tots som necessaris. Tots sumem! Si un dia hi ha un resident que no hi és es nota, res és igual. I això ho van entenent a mesura que passen les sessions, quan veus que no fallen, que van venint. El més gratificant de tot, és saber que aquella activitat els aporta alguna cosa que els fa tornar cada divendres. De tant en tant també explico coses sobre mi, perquè és important que em coneguin també. A ells els agrada preguntar i a mi m’agrada xerrar [riu].

Quines cançons utilitzes per viatjar en el temps en les sessions de cant? I quines anècdotes o situacions acostumen a emergir? En recordes alguna d’especial?  

Hi ha una frase molt bonica que diu: “La música és el transport que et fa viatjar sense moure’t i et fa recordar el que pensaves que estava oblidat”. Això també és molt de musicoteràpia [riu].

Porto música variada i la utilitzo en funció de com els veig. Que els veig més apagats i necessito aixecar l’ànim posaré una cançó que sé que es coneixen i els farà bellugar-se. Llavors és una festa i tots canten i es mouen! La música de bandes sonores també funciona molt bé perquè a part tenen el record de la pel·lícula.

A vegades m’interessa que coneguin coses de l’actualitat, perquè això de “a la meva època” no existeix! Si estàs viu, encara és la teva època, pots fer servir l’expressió “quan era jove, de nen, fa uns anys” però no els hi pots dir “a la vostra època” (perquè és com si els hi diguessis que ja no hi són). Per tant, també poso cançons més actuals i veure la reacció és molt divertit.

Un dia en una residència vaig posar “Ay mamà” de la Rigoberta Bandini, reia molt de les cares que feien, però quan llavors vam analitzar el què deia la cançó em van demanar de tornar-la a posar i ells també reien. Això és important també, saber riure de les coses!

En un concert vam cantar “Chiquitita” de ABBA i hi ha havia una senyora que no podia contenir l’emoció, cantava i plorava, es recordava molt del seu marit amb aquella cançó. Així és com arribes a la gent, perquè arribi als que escolten, primer ha d’arribar a la persona que canta.

Hi havia un senyor en una residència que patia Alzheimer i cantàvem una cançó que li agradava molt, l’havia après a la coral, no la sabia d’abans, la cantava de memòria. Encara m’emociono quan hi penso. Aquella cançó sempre m’ha recordat a aquell senyor.

Quins són els beneficis generals per la persona que participa en una sessió de la coral? 

Dels més importants per a mi, a nivell socioemocional, mantenir els nivells de participació. S’ha d’envellir estant actius, fent coses, donar vida a la vida! També millorar l’autoestima com comentava abans.

A nivell cognitiu, estimulem la memòria, a curt i llarg termini. Al final hi ha cançons que han après fa unes setmanes i que alguns poden cantar-les de memòria; mantenim les capacitats verbals. A nivell físic, la coordinació amb el sistema neuromotriu i mantenir la mobilitat. A nivell espiritual, crear espais de reflexió i de debat a vegades.

Si surten dels assajos més contents de com han entrat, si riuen, si t’agraeixen la sessió, si s’emocionen perquè han recordat alguna cosa… l’objectiu està aconseguit i l’èxit també.