14.09.2022

Gestió de la primera fase de l’Alzheimer i autonomia

Gestión de la primera fase del Alzheimer y autonomía

És comú que quan acabem de rebre un diagnòstic de demència o Alzheimer ens espantem, però és de vital importància que ens informem bé de quina serà l’evolució, quins tractaments existeixen i no intentem anticipar-nos en excés.

També és important que prioritzem aquells aspectes rellevants en relació a deixar plasmat com volem que sigui el suport que rebem al llarg del procés de demència o Alzheimer. Un altre aspecte significatiu és mantenir les activitats que ja es realitzen, buscant els pilars en aquelles àrees en les quals es necessiti un reforç o suport per a garantir un bon nivell d’activitat física i cognitiva que permeti demorar l’evolució de la demència o Alzheimer.

 

 

QUINES ACCIONS PODEM REALITZAR COM A CUIDADORS O FAMILIARS?

Com a cuidadors i/o familiars, podem dur a terme diferents accions per a continuar vetllant per l’autonomia actual de la persona que pateix un deteriorament cognitiu. Es poden realitzar accions versus la persona o respecte el lloc de residència (casa).

Habitualment, quan rebem aquest tipus de diagnòstic la primera reacció és inhabilitar a la persona a manera de protecció i això és justament el que no hem de fer. Respecte la persona, és vital no retirar-los l’autonomia que tenen.

Si existeixen activitats que la persona ja realitza, les intentem mantenir. Com a cuidadors o familiars, simplement, fem costat a la persona en aquelles àrees en les quals presenta dificultats. Per exemple, si la persona presenta un dèficit en la gestió dels diners, l’acompanyem a realitzar la compra o gestions bancàries perquè la persona continuï mantenint aquesta activitat.

Una altra acció que podem realitzar és vetllar per mantenir la rutina de la persona. Si té una rutina molt marcada o desenvolupa tasques significatives, les procurem mantenir de la forma més autònoma possible i nosaltres podem simplificar o acompanyar en aquelles tasques que presenti major dificultat.

En referència a la llar, podem utilitzar elements tecnològics que ajudin a continuar mantenint l’autonomia a casa. Per exemple, instal·lar sensors de llum perquè quan s’aixequi a la nit per a anar al servei disposi d’una llum que eviti caigudes o accidents que puguin minvar la seva autonomia.

 

 

PER QUÈ ÉS IMPORTANT LA FIGURA DEL TERAPEUTA OCUPACIONAL?

Existeixen residències que disposen d’un professional expert en teràpia ocupacional. Per exemple, la residència de Blau Almeda (Baix Llobregat), Cugat Natura (Vallès Occidental) o Masies de Mollet (Vallès Oriental).

El/la terapeuta ocupacional realitza una tasca molt significativa per a aquelles persones amb diagnòstic de deteriorament cognitiu, sobretot en les fases més inicials. Una de les seves funcions és la de valorar i decidir quines tasques podem realitzar segons les capacitats amb les quals comptem. Això significa que és un/a professional format/da pel fet que té la competència de realitzar una anàlisi ocupacional.

L’anàlisi ocupacional és un estudi d’una activitat en concret, per exemple, anar al servei, fer la compra o preparar una truita. Aquesta activitat es desglossa sobre la base de com es fa i s’analitza junt les capacitats (físiques, cognitives i sensorials) de la persona.

Una vegada tenim desglossat allò que necessitem per a realitzar l’activitat i les nostres capacitats per a fer-la, es valora i decideix junt la persona, quines tasques pot realitzar i quines caldrà modificar o donar suport perquè es pugui continuar realitzant.

El principal objectiu és mantenir l’autonomia de la persona perquè pugui realitzar les activitats bàsiques del dia a dia i que són significatives, perquè és a través de l’activitat quan realment ens realitzem com a éssers humans.

 

Pots visualitzar tot aquest contingut en col·laboració amb Alzheimer Catalunya Fundació respecte a què és l’Alzheimer, símptomes i diagnòstic en el nostre canal de YouTube.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Habitualment, quan rebem aquest tipus de diagnòstic la primera reacció és inhabilitar a la persona a manera de protecció i això és justament el que no hem de fer.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Com a cuidadors o familiars, simplement, fem costat a la persona en aquelles àrees en les quals presenta dificultats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El/la terapeuta ocupacional realitza una tasca molt significativa per a aquelles persones amb diagnòstic de deteriorament cognitiu, sobretot en les fases més inicials.