Segons dades de l’informe “Perspectives de la població mundial 2019”, l’any 2050 una de cada sis persones en el món tindrà més de 65 anys (16%). S’estima que el nombre de persones de 80 anys o més es triplicarà de 143 milions en 2019 a 426 milions en 2050.

Aquestes dades ens porten a plantejar-nos que viurem en societats longeves. Recentment es criticava el paper dels bancs en la seva atenció a les persones grans per reduir els seus serveis i l’atenció directa i personalitzada. En els pròxims anys, la societat envellirà amb major inclinació a la tecnologia que la generació de persones grans actual, atès que les futures generacions de gent gran han conviscut amb les noves tecnologies i són més digitals, però la societat haurà d’adaptar-se a les seves preferències i costums per la simple raó que seran més persones i tindran major poder de decisió.

Segons fonts del portal Matia Fundazioa, aspectes com la consideració de l’envelliment en les polítiques públiques, la revisió del significat de canvis vitals com la jubilació, així com l’organització i planificació de les cures, seran qüestions clau.

L’OMS (Organització Mundial de la Salut) i Nacions Unides promouen iniciatives per a conscienciar a la població sobre aquests nous escenaris. La Dècada de l’Envelliment Saludable (2021-2030) és un exemple de les noves tendències que es desenvolupen per a acompanyar a les persones en tots els àmbits de la vellesa i millorar la seva qualitat de vida en aquesta etapa vital. La societat juga un paper important i haurà d’adaptar-se per a convertir-se en societat cuidadora.

Arran d’aquestes noves tendències, neixen altres conceptes com a ciutats amigables que promouen l’adaptació dels seus espais a les necessitats de les persones grans o amb dificultats de mobilitat. Són ciutats amables amb els seus habitants que tenen en compte tots aquells aspectes que fan més fàcil la vida dels seus públics vulnerables.

Actualment hi ha 1.114 ciutats repartides en 44 països que compleixen els requisits d’aquest projecte i que han obtingut la certificació corresponent.

Segons el portal de Ciudades Amigas con las Personas Mayores, a Espanya hi ha 202 ciutats amigables que representen el 18,13% del total mundial. En totes les comunitats i ciutats autònomiques hi ha almenys un municipi dins de la xarxa, excepte a La Rioja i Melilla. Les tres comunitats amb més segells són País Basc (47), Catalunya (25) i el Principat d’Astúries (23).

Aquestes dades ens porten a pensar que la societat va madurant aquests aspectes amb el propòsit d’adaptar-se per a donar respostes i solucions a la gent gran. Cada vegada sorgeixen més programes d’orientació i consells promoguts per l’administració local, el món associatiu i l’acció voluntària. Aquests ofereixen guies de recursos i itineraris de vellesa que poden jugar un paper decisiu les pròximes dècades.

Un altre repte de les societats longeves és planificar les cures de llarga durada així com, aconseguir donar resposta al desenvolupament d’un model de serveis i suports de proximitat en perímetres accessibles per a persones amb dificultats de mobilitat. En aquesta línia sorgeixen iniciatives de planificació urbana com les superilles o “ciutats dels 15 minuts” en les quals s’accedeix a tots els recursos en no més de 15 minuts i on el vianant té prioritat i la ciutadania és la protagonista. Aquest nou tipus de conceptes encaixen en les necessitats de les persones longeves i s’imposen de manera progressiva gràcies a les reivindicacions dels col·lectius afectats i l’escolta activa de les administracions.

En matèria d’habitatge i serveis, creix l’oferta en varietat i es professionalitzen els serveis d’atenció a domicili. Conceptes més tradicionals com les residències de gent gran es reinventen per a oferir espais a mesura de les persones residents imitant llars i construint sobre la base d’unitats de convivència. Aquests nous equipaments s’obren a l’exterior i es converteixen en projectes de comunitat on tenen un paper important en l’educació de noves generacions, gràcies als projectes intergeneracionals, i en espais de valor que ofereixen serveis a la gent gran de proximitat com: menjadors socials, transport, club social, centre de dia, rehabilitació, acompanyament al dol, consultes especialitzades, bugaderia, cafeteria i premsa, acompanyament en gestions i atenció a domicili entre altres.

Els centres de FIATC Residències comparteixen aquesta visió de projecte de comunitat i obren les seves portes a les comunitats de gent gran de les seves àrees de proximitat. També inclouen nous models de disseny de mobles i espais vitals en els seus centres sobre la base de l’opinió dels seus residents i evolució del model residencial.