La sexualitat humana és el resultat de la combinació de factors biològics, socials i culturals que interactuen contínuament. Ella forma part de la personalitat, constituint-ne una forma més d’expressió dins de les relacions socials de les persones.

Parlar de sexe, com parlar de la mort, són temes tabú a la societat occidental on hem estat educats amb certa aversió a tractar-los de forma explícita. Des de fa unes quantes generacions, aquesta mateixa societat en la que vivim ha començat a menysvalorar les persones ancianes creant aquest terme tant antipàtic de “tercera edat” i bandejant-les de la vida pública. Llavors imagineu si hem de parlar de sexe en les persones ancianes, dos termes que ens incomoden i que normalment intentaríem passar de llarg.

Doncs això és precisament el que avui posarem damunt la taula.

Tots pensem que els nostres pares i mares o els nostres avis i àvies són asexuats, mancats de sexe, però el cert és que l’ésser humà té activitat sexual pràcticament des del claustre matern.

Llavors podem declarar amb contundència que a l’edat anciana hi pot haver una activitat més o menys habitual, tenint en compte una sèrie de factors intrínsecs i extrínsecs a l’edat.

 

Factors extrínsecs que afecten a la sexualitat des del punt de vista anatòmic

Es produeixen uns canvis anatòmics i fisiològics deguts a l’edat.

En la dona es produeix atròfia de la mucosa de la zona vulvar i pèrdua de la fluïdificació i per tant de la lubricitat. Es perd elasticitat i sequedat de la mucosa genital. En la fase d’excitació sexual hi ha major dificultat per a l’erecció clitoriana i les contraccions de l’orgasme són de menor potència i en algunes ocasions poden ser doloroses.

En l’home l’erecció és menys potent degut a que els vasos sanguinis dels cossos cavernosos peneans són menys flexibles, es produeix més ràpidament la detumescència peneana i el període refractari s’allarga. Habitualment l’erecció sol ser per estimulació directa dels genitals o les zones erògenes i es poden produir orgasmes sense ejaculació.

En la dona trobem canvis metabòlics degut a la menopausa per la caiguda de la producció d’estrògens. A part dels mencionats canvis a nivell genital, també es produeix una disminució de la fermesa dels pits.

En l‘home es disminueix progressivament l’espermatogènesi i es produeix una disminució de la força d’ejaculació.

 

Factors extrínsecs que afecten a l’activitat sexual en la nostra societat

Uns dels principals factors extrínsecs de les persones grans és de caire social i té relació amb la pèrdua de la parella, perquè a mesura que envellim podem patir la mort de la nostra parella. Les dones tenen major esperança de vida i, per tant, trobem més dones vídues en la nostra comunitat. Socialment, en la nostra educació, no està molt ben vist que una vídua gran tracti de buscar una nova parella.

La salut també és un condicionant que determina l’activitat sexual, com per exemple els malalts de diabetis mellitus, malalties neurodegeneratives o malalts d’artrosi i també l’ús de certs medicaments.

El deteriorament de les relacions matrimonials, la monotonia i els problemes de comunicació que afecten qualsevol parella també es poden donar en les persones grans.

 

Viure la sexualitat plenament

Però també hem de tenir en compte que a la vellesa existeix una major experiència de qualsevol vivència i lògicament també en l’esfera sexual. S’entén millor la interacció amb la parella, existeix una major tendresa i molta més saviesa. I com que a la vellesa ja han desaparegut les preocupacions procreatives, la sexualitat en aquesta etapa té com a únic fi donar i rebre plaer, i desenvolupar la capacitat de sentir, gaudir, estimar i ser estimat.

No existeixen proves que el procés d’envelliment, per si mateix, determini una disminució de l’interès sexual. El que es produeixen són uns canvis en la forma d’experimentar i gaudir de les pràctiques eròtiques i sexuals diferenciades de les nostres anteriors etapes com l’adolescència, l’edat adulta o inici de la tercera edat.

 

Sexualitat en l’etapa anciana

Acabem de dir que hi ha molts factors associats a l’envelliment de les persones per justificar la pèrdua d’interès sexual; factors físics, malalties, factors psicològics, estereotips socials, falses creences, por, falta d’informació, entre altres que poden obstaculitzar el gaudi de la sexualitat en l’última etapa de la vida.

La realitat, però, és que hi ha factors que poden enriquir l’erotisme dels ancians ja que estan lliures de moltes preocupacions, de caire professional, de la cura dels fills, no existeix la fertilitat, hi ha molt temps lliure per un mateix i per dedicar a la parella. Es pot adoptar un model de vida molt més còmode i plaent per contribuir a que es vegin afavorides  les relacions sexuals i eròtiques de la parella.

 

Estudis estadístics

Disposem de nombroses estadístiques i estudis de poblacions de majors de 65 anys que demostren que l’activitat sexual es manté en un percentatge considerable de casos després d’aquesta edat. Inclús en poblacions de majors de 95 anys quasi la meitat de les persones segueixen interessades en el sexe i al voltant del 25% mantenen algun tipus d’activitat sexual que poden anar des de petons, tocaments, carícies estimulants fins a pràctiques més pròpies de la sexualitat.

Contrastat està que aproximadament el 80% dels ancians casats en la societat occidental, amb parella estable, de més de 70 anys mantenen una activitat sexual de manera habitual amb la seva parella.

 

Canvis en les pràctiques sexuals

Si que és cert que amb l’edat canvia el tipus d’activitat sexual, tenint cada vegada menor protagonisme l’activitat coital i agafant major preponderància les activitats de tocament mutu de tipus manual o oral i d’altres mostres d’afecte com les carícies de les zones erògenes. Tot i que l’activitat coital es pot mantenir depenent de l’estat fisiològic de cada parella.

 

Conclusions

Podem concloure l’article amb les següents conclusions.

L’envelliment en si mateix no ha de suposar un problema per mantenir una bona activitat sexual tant a nivell individual com dins de la parella. La convivència de l’estimació i el contacte físic en totes les seves representacions tant efectives com físiques juguen un paper molt important en aquesta fase de la vida.

És important haver gaudit d’uns hàbits de vida saludables (fer exercici regularment, mantenir un pes adequat, bons hàbits alimentaris, etcètera) i haver tingut i gaudit d’un exercici sexual satisfactori, freqüent i intens per ajudar a assolir unes millors condicions funcionals en l’àrea sexual i eròtica durant la tercera edat.

 

Carles Vinyes, metge de Blau Almeda