Cuidar a una persona gran pot generar una gran sobrecàrrega per les implicacions físiques i emocionals que comporta. En l’entorn familiar, el nivell de sobrecàrrega sol augmentar d’acord amb el grau de dependència de la persona gran. De fet, les persones amb baixa autonomia en les activitats bàsiques de la vida diària solen necessitar una assistència contínua i, en uns certs casos, cures professionals. Per aquest motiu s’han establert els graus de dependència, que s’utilitzen per a determinar el tipus d’ajuda i serveis que necessita una persona amb dependència. En aquest article ens centrem en els graus de dependència a Catalunya i els recursos públics destinats a les persones grans dependents en aquesta comunitat autònoma.
Els graus de dependència són establerts en el marc de la Llei 39/2006, de 14 de desembre coneguda també com a Llei de Dependència.
S’utilitzen per a calcular les necessitats d’una persona segons la seva condició. D’acord amb el grau de dependència atribuït, un individu té accés a serveis i prestacions que es coneixen com a ajudes a la dependència.
Abans de passar a conèixer els diferents graus de dependències prevists per llei i les ajudes que corresponen, aclarirem què s’entén per dependència segons la normativa esmentada.
Es considera “dependència l’estat de caràcter permanent en el qual es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’un altre o d’altres persones o ajudes importants per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, altres suports per la seva autonomia personal”.
Els graus de dependència són tres:
Els mateixos s’han definit tenint en compte l’ajuda que necessita una persona per a dur a terme activitats bàsiques de la vida diària (ABVD). Les característiques de cadascun estan contemplades en el capítol III, Article 26 de la Llei 39/2006.
Els diferents graus de dependència venen calculats per professionals acreditats encarregats de valorar la dependència d’una persona i el seu grau.
Per a aquest càlcul es tenen en compte tant les condicions de salut de la persona com l’ambient on viu. El grau de dependència és assignat sobre la base de la puntuació que s’obté utilitzant el Barem de Valoració de Dependència (BVD). Amb aquesta eina l’equip professional valora si i com l’individu exerceix una sèrie d’activitats bàsiques de la vida diària. La puntuació aconseguida després de l’avaluació indicarà el grau de dependència.
A Catalunya i en la resta de les Comunitats Autònomes les persones poden dirigir-se als serveis socials de les administracions públiques per a sol·licitar els recursos i serveis previstos per als diferents graus de dependència.
La llei estableix una sèrie d’ajudes a les persones amb dependència que comprenen serveis i recursos.
Els principals serveis comprenen:
Entre les prestacions econòmiques destaquen:
Cada comunitat autònoma ofereix els serveis a través dels centres i recursos públics o privats acreditats com a centres concertats.
Les persones amb dependència poden tenir dret a un o més serveis i prestacions, per la qual cosa és recomanable informar-se en les oficines de Serveis Socials corresponents per a obtenir tota la informació i sol·licitar les ajudes.
A Catalunya les ajudes per a accedir a residències de gent gran preveuen diferents solucions:
Estudis recents indiquen que l’edat de la població a Espanya creix a un ritme més accelerat que en altres països. Tant és així que per a 2050 es preveu que les persones grans seran el 30% de la població total. Amb l’envelliment de la població és possible que també augmenti el nombre de persones amb dependència. Un fenomen que ja s’observa en els últims anys com a mostra el següent gràfic:
Tenint en compte aquestes previsions, de cara al futur cada vegada més famílies podrien necessitar ajuda per a gestionar les cures de persones amb algun grau de dependència. Actualment, per a sol·licitar serveis i recursos econòmics cal tenir en compte que els temps d’assignació poden ser més o menys llargs segons la comunitat autònoma.
En tot cas, cal seguir tots els passos i armar-se de paciència.
Com hem explicat anteriorment, el grau de dependència és un indicador que s’utilitza per a l’atribució d’ajudes i és el primer passo a complir per a accedir a serveis i recursos públics.
El següent pas consisteix a realitzar un Pla Individual d’Atenció (PIA). Aquest pla és dut a terme pels tècnics dels serveis socials i s’utilitza per a definir els recursos més adequats per a cada cas. En el PIA apareix tant el grau de dependència com els serveis i prestacions a les quals la persona té dret. Es tracta d’un informe clau, perquè és aquí on s’indica, per exemple, si la persona té dret a una plaça en una residència pública. Aquest document no és definitiu i pot canviar si les condicions de salut o econòmiques de la persona empitjoren.
Normalment, la sol·licitud pot fer-se presencialment o per Internet, però els criteris podrien variar segons la comunitat autònoma. L’ideal és demanar informació sobre els terminis i tràmits en les oficines de Serveis Socials. Visita la pàgina de la Generalitat per a obtenir més detalls sobre el Reconeixement de la situació de dependència a Catalunya.