10.08.2023

Cohousing: habitatges compartits per a gent gran

viviendas compartidas para personas mayores

El concepte d’envelliment ha canviat d’acord amb les mudances de la nostra societat cada vegada més longeva i més fragmentada. Si abans era normal pensar en passar els últims anys de la vida a casa amb els fills o algun familiar pròxim, actualment, les persones grans es plantegen altres plans de futur. Sentir-se autònoms i viure una vida plena i de qualitat és una imatge que moltes persones tenen quan pensen en la jubilació. En altres paraules, avui dia es mira més a la vellesa com el començament d’una nova etapa de la vida que cal gaudir. És per aquesta raó que el cohousing, o habitatges compartits per a persones majors, representa una opció molt atractiva per a viure la jubilació de manera independent, però compartint l’experiència amb altres persones que tenen interessos i gustos afins. Coneixerem aquest model d’habitatge i descobrirem els seus avantatges.

 

Què són els habitatges compartits per a gent gran?

Cohousing és una paraula anglesa que en castellà significa alguna cosa així com cohabitatge. De fet, la pràctica el cohousing consisteix en compartir habitatge de manera col·laborativa.

Aquest model d’habitatge col·laboratiu sorgeix inicialment a Dinamarca en els anys seixanta on es va crear un bloc residencial organitzat com una cooperativa. En les dècades successives el concepte es va estendre a altres països del Nord d’Europa, al Canadà i els Estats Units, on se li va assignar el nom de “cohousing”.

El concepte de cohabitatge pot confondre’s amb el de compartir habitatge (coliving en anglès). No obstant això, en el cohousing les persones no comparteixen només els espais comuns d’un pis. Un habitatge compartit és un model de convivència organitzada que segueix determinades normes establertes entre els integrants de la comunitat. En un cohousing les persones disposen d’habitatges completament independents però comparteixen una gran quantitat de serveis comuns el funcionament i la gestió dels quals ho estableixen els mateixos veïns.

En aquesta mena d’habitatges la persona no renúncia a la seva independència. No obstant això, es compromet a ser part de la comunitat.

 

Tipus de cohousing

Amb el temps i després d’estendre’s a diversos països, el prototip d’habitatge compartit s’ha desenvolupat i en l’actualitat es poden veure diferents tipus de cohabitatge.

Aquesta expansió ha produït l’aparició de diferents tipologies de cohousing les diferències dels quals estan marcades sobretot per l’entorn on es desenvolupen, que pot ser rural o urbà; el tipus d’immoble que és nou, reformat o de construcció sostenible; el tipus d’habitatge que el componen i la seva disposició; l’edat dels veïns.

En aquest sentit, els habitatges compartits per a persones majors, o cohousing sènior, són un tipus específic de cohousing format, normalment, per individus amb més de 65 anys. Però també hi ha tipologies que combinen integrants majors i joves. En tot cas, l’objectiu principal és la cura per la comunitat i els seus integrants.

 

Per què sorgeixen els habitatges compartits per a gent gran?

La societat actual ens imposa ritmes i estils de vida que han contribuït a modificar completament les dinàmiques i les relacions socials. Una de les conseqüències d’aquesta evolució de la societat és la soledat, un fenomen que afecta sobretot a la gent gran. De fet, amb l’augment de l’esperança de vida el risc de passar en solitud la jubilació és molt alt. A mesura que envellim és molt freqüent la pèrdua de la parella i dels familiars i amics coetanis, pel que no sorprenen les dades publicades per l’INE en 2020.

A Espanya existeixen 4.889.900 llars unipersonals i la meitat de les persones que viuen soles són majors de 65 anys.

Per descomptat, moltes persones escullen envellir en el seu habitatge i barri malgrat estar soles. No obstant això, per a unes altres aquesta condició es converteix en la causa d’un dels grans problemes de la tercera edat i una de les majors preocupacions per a la salut pública: la soledat.

La soledat afecta de manera més severa a les persones grans que moltes vegades pateixen malalties i, sense el suport de familiars o amics, es troben en condició d’aïllament social. Tot això augmenta el risc de mort prematura a conseqüència de trastorns físics, emocionals, de conducta i mentals causats pel sentiment d’inutilitat i avorriment.

En aquests casos, els habitatges compartits per a persones majors poden ser un antídot contra la soledat i les conseqüències psicofísiques i socials que comporta. No per res, aquest model d’habitatge compartit neix amb l’objectiu d’enfortir les relacions i fomentar el sentit de comunitat.

 

Avantatges dels habitatges compartits en la tercera edat

Com hem remarcat en els apartats anteriors d’aquest article, una dels grans avantatges dels habitatges compartits per als majors és la prevenció de la soledat. No obstant això, l’experiència de compartir habitatge amb altres persones grans té més beneficis:

  • Pot reduir notablement les despeses mensuals de lloguer i consums.
  • L’accés al lloguer d’un habitatge compartit és més assequible que una hipoteca i no suposa un vincle. Normalment, aquest model d’habitatge compartit permet recuperar la inversió en qualsevol moment si la persona desitja sortir.
  • Afavoreix l’estil de vida actiu, gràcies a la participació en les activitats de la comunitat i als espais comuns on els residents poden trobar-se amb altres veïns i realitzar activitats en companyia.
  • Major seguretat gràcies al suport de la xarxa de veïns.
  • Viure en un espai cuidat i amb tots els serveis necessaris.
  • Oportunitat de continuar aprenent per a mantenir-se actius i independents.

 

El sènior cohousing a España

Al nostre país tant els sènior cohousing com altres tipus d’habitatge compartit són encara poc comuns. Malgrat això, el concepte és cada vegada més conegut i desperta l’interès de molts privats i empreses.

Mentre s’espera un major desenvolupament d’aquesta mena d’habitatge, les persones grans que busquen els beneficis de viure en companyia sense renunciar a la independència poden optar per solucions que sí que són una realitat.

Afortunadament, a Espanya ja comptem amb residències de gent gran que proposen un servei de qualitat adaptat a les exigències de la tercera edat.

A FIATC Residències el nostre objectiu és que els residents es sentin com a casa, per això invertim en assegurar el millor servei assistencial i espais amplis estudiats per a oferir el màxim confort. Cugat Natura Apartments és un dels espais alternatius per a gent gran desenvolupats amb l’objectiu de garantir als nostres residents la comoditat de viure independents en un entorn que cobreix totes les necessitats i que afavoreix moments de socialització.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Existeixen diferents tipologies de cohousing les diferències dels quals estan marcades sobretot per l’entorn on es desenvolupen, que pot ser rural o urbà; el tipus d’immoble que és nou, reformat o de construcció sostenible; el tipus d’habitatge que el componen i la seva disposició; l’edat dels veïns.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Els habitatges compartits per a persones majors poden ser un antídot contra la soledat i les conseqüències psicofísiques i socials que comporta.